NODE: EROSIÓ PLATGES
EPISODI: MAIG – JUNY 2017
Articles analitzats: 5
Les tasques de regeneració de sorra a la platja començaran la setmana vinent
Ajuntament de Malgrat 25 de maig de 2017
La platja de Malgrat comença a recuperar la sorra perduda
El Punt Avui 31 maig de 2017
Dues dragues extreuen sorra per a les platges de Llavaneres, Malgrat i Pineda
Diari Maresme 1 de juny 2017
Erosió de sorres centenàries al delta de La Tordera
Diari de Blanes 18/06/ 2017
http://blogscat.com/diariciutatblanes/?p=4445
La desembocadura de la Tordera es queda sense platges
El Periódico 17/06/2017
SÍNTESI EPISODI: EROSIÓ PLATGES – MAIG a JUNY 2017
El temporals de l’hivern es tornen a endur la sorra de la Platja de Malgrat. El 25 de Maig comença el dragatge de les sorres acumulades la bocana del Port del Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres per dur-les a la platja dels càmpings afectats a Malgrat de Mar. El 31 de maig també comença a dragar-se la sorra acumulada al Port de Premià de Mar. El juny, mentre s’està acabant la operació de dragatge, es produeix un important debat al Maresme sobre el problema del Delta del Tordera, impulsat per CEAB, donat que ja s’estan erosionant les sorres centenàries compactades. S’aporten estudis sobre el paer del riu Tordera en l’aportació de sorres al Delta. Es fa evident que la reposició de sorres de les platges no soluciona el problema iq ue cal una gestió conjunta de gtot el sistema deltaic amb riu. Els quatre ajuntaments afectats (Malgrat, Blanes, Tordera i Palafolls) han creat una taula de treball i una comissió amb representants dels municipis, Generalitat, Ministeri, càmpings, agricultors, científics i la plataforma Salvem el Litoral, entre altres, per analitzar la regressió de la sorra i la salut de la desembocadura.
L’episodi d’erosió dels espigons geotèxtils de la platja de Blanes del novembre del 2015 és el fet més citat per qüestionar les actuacions de restauració i la planificació des de la Direcció General de Costas
Enllaç a l’erosió de sorres centenàries de la Platja de Malgrat.
ACTORS
Municipis implicats: Malgrat de Mar (restauració), Premià de Mar (extracció) i Sant Andreu de Llavaneres (extracció)
Societat civil: Enric Sagristà, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC); Plataforma Salvem el Litoral.
Sectors econòmics: campings, agricultors
Sectors administratius: Demarcació de Costes de l’Estat (Maria Toledano), els quatre ajuntaments afectats (Malgrat, Blanes, Tordera i Palafolls)
CAMPS:
És tracta d’un episodi que tracta sobretot el camp “Litoral”
L’erosió de sorres centenàries a la platja de Malgrat s’interpreta con un efecte del “Canvi Climàtic”
El camp “Aigua” es planteja de forma molt clara en descripció de la relació del Tordera amb el Delta.
El camp “Biodiversitat” està tractat de forma indirecta qun es plateja la recuperació de les zones humides del Delta.
EROSIÓ SORRES – DIAGNÒSTIC:
Les tasques de regeneració de sorra a la platja començaran la setmana vinent
Ajuntament de Malgrat 25 de maig de 2017
La demarcació de Costes a Catalunya enllesteix els permisos per començar els treballs de regeneració de sorra a la platja de la zona de càmpings afectada pels temporals de l’hivern. La cap de la demarcació de Costes de l’Estat, Maria Toledano, ha informat aquest matí a la regidora d’Urbanisme i Platges, Mireia Castellà (JXM), que la intenció és començar aquests treballs la propera setmana. De fet, aquest matí un vaixell draga feia preparatius amb la col·locació de canonades a la zona on s’ha de fer la regeneració.
La platja de Malgrat comença a recuperar la sorra perduda
El Punt Avui 31 maig de 2017
Els vaixells draga han començat el buidatge del material acumulat al port de Premià de Mar, al qual s’afegiran la resta d’infraestructures compromeses
Es manté el 15 de juny com el termini més probable per enllestir la feina
Ahir al matí, un operari controlava a Malgrat de Mar que la sorra que sortia a raig de la mànega connectada al vaixell draga es repartís de forma proporcional al marge dret de la zona que més va castigar el temporal i que ha obligat a reomplir uns cinc metres de fondària. L’actuació es fa segons els criteris establerts i l’Ajuntament de Malgrat confia que el tram de platja estarà a punt el 15 de juny, quan començarà oficialment la temporada.
Les màquines que treballen a la zona dels càmpings també actuaven sobre el marge de terra del camí de la Pomereda per compactar-lo i deixar-lo altre cop transitable. Aquest serà l’aspecte que tindrà en els mesos vinents abans no es facin les obres d’urbanització, a càrrec de l’Ajuntament, per asfaltar, posar la il·luminació i el mobiliari urbà.
Dues dragues extreuen sorra per a les platges de Llavaneres, Malgrat i Pineda
Diari Maresme 1 de juny 2017
El mateix Club ha quantificat en 50.000 m3 la sorra que ha estat extreta de la bocana del port per dues embarcacions dragues de 60 metres d’eslora.
L’acció de preparació del dragatge a Port Balís va començar el passat 23 de maig i està previst que segueixin treballant durant uns 10 dies més. Tanmateix, l’acció de retirada de sorra també s’ha dut a terme a Premià de Mar i a Arenys de Mar. El material extret ha estat analitzat per comprovar la seva qualitat i ha estat reubicat a Llavaneres, Pineda i Malgrat.
Erosió de sorres centenàries al delta de La Tordera
Diari de Blanes 18 de juny de 2017
http://blogscat.com/diariciutatblanes/?p=4445
“Fa 10 anys, la desaparició parcial de la platja de s’Abanell va fer que les Associacions de Càmpings i Hostaleria de Blanes (Girona) demanessin al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) una explicació cientificotècnica de la problemàtica d’erosió que s’observava a la platja de s’Abanell. En aquest informe, apuntem les causes per les quals la platja i el delta no responien com seria habitual davant d’un temporal i expliquem per què una part considerable havia entrat en una fase d’erosió accelerada.”
“La desembocadura de la Tordera està excessivament modificada. Ha perdut la zona d’inundació amb llacunes, característica dels ambients deltaics, i ja no pot retenir els sediments que baixen pel riu. En aquestes circumstàncies, les obres de canalització i els espigons acceleren el procés erosiu del Delta i comencen a deixar al descobert sorres que porten allà compactades centenars d’anys. Una part d’aquestes sorres centenàries han desaparegut davant dels nostres ulls en l’últim any. Es tracta d’un exemple més de l’accelerat canvi global al qual estem sotmesos i del que els científics estem ja cansats d’alertar.”
La desembocadura de la Tordera es queda sense platges
El Periódico 17/06/2017
L’amplada a Blanes i Malgrat s’ha reduït entre 50 i 150 metres en les últimes dècades
La sobreexplotació del riu ha reduït les aportacions de sediments i ha amplificat els efectes dels temporals
La desembocadura del riu Tordera, el límit entre els municipis de Malgrat (Maresme) i Blanes (Selva), ha perdut en les últimes dècades entre 50 i 150 metres d’amplada de platja, depenent de la zona, un visible retrocés atribuït a la sobreexplotació dels aqüífers, l’extracció d’àrids, l’alteració de la llera i altres pertorbacions de la conca fluvial. Desenes de parcel·les de càmpings i algunes infraestructures que abans estaven lluny del mar han sigut engolides per l’aigua.
«A la platja de Sabanell, a Blanes, es perden uns 2,5 metres anuals de platja, però hi va haver èpoques en què desapareixien fins a 8 metres», explica Enric Sagristà, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), que ha documentat el procés dins una programa científic anomenat Platja+, coordinat per Rafael Sardà. Encara que l’equip del CEAB monitoritza fotogràficament la zona cada 10 dies des de l’any 2009, per a dates anteriors hi ha infinitat de documents gràfics que certifiquen el procés. Les platges de Malgrat pròximes al riu han patit una regressió encara pitjor.
EROSIÓ SORRES – GESTIÓ:
Les tasques de regeneració de sorra a la platja començaran la setmana vinent
Ajuntament de Malgrat 25 de maig de 2017
Sense camp gestió.
La platja de Malgrat comença a recuperar la sorra perduda
El Punt Avui 31 maig de 2017
L’últim tram de platja del camí de la Pomereda de Malgrat ha estat objecte els darrers anys d’una de les inversions més milionàries fetes fins ara pel Ministeri de Medi Ambient a la costa del Maresme. La primera de les actuacions es va traduir en una prova pilot que comportava la instal·lació d’uns espigons de geotèxtil que havien de suavitzar, i en el millor dels casos aturar, l’impacte de les onades. El juliol del 2015 es col·locaven sis estructures i un vaixell draga hi abocava 114.000 m³ de sorra provinents del fons marí davant d’Arenys de Mar. El cost es va enfilar a 1,1 milions d’euros. Aquest abocament va motivar el naixement de la plataforma Salvem el Litoral, que defensa l’aturada d’aquest sistema de regeneració de platges perquè causa danys importants a l’ecosistema. Un cop es va veure que els espigons de geotèxtil no havien funcionat va arribar el torn de les dunes, també el desembre del 2015. Es va actuar a la zona afectada i a dues més amb un pressupost de 150.000 euros. A la platja dels càmpings les dunes van desaparèixer del tot a principis d’aquest any. L’1,1 milions de la regeneració actual és la darrera de les inversions en el mateix tram.
Dues dragues extreuen sorra per a les platges de Llavaneres, Malgrat i Pineda
Diari Maresme 1 de juny 2017
sense camp gestió
Erosió de sorres centenàries al delta de La Tordera
Diari de Blanes 18/06/ 2017
http://blogscat.com/diariciutatblanes/?p=4445
“necessitat de desenvolupar una visió de futur per a aquesta zona i un Pla Estratègic Integrat de conca i delta.
La desembocadura de la Tordera es queda sense platges
El Periódico 17/06/2017
«Perquè sapiguem el que s’ha de fer i plantejar solucions –resumeix Núria Casajuana, tercera tinenta d’alcalde de Malgrat–, primer hem d’identificar el problema». Per fer-ho, els quatre ajuntaments afectats (Malgrat, Blanes, Tordera i Palafolls) han creat una taula de treball i una comissió amb representants dels municipis, Generalitat, ministeri, càmpings, agricultors, científics i la plataforma Salvem el Litoral, entre altres, per analitzar la regressió de la sorra i la salut de la desembocadura. Els primers resultats es presentaran el gener vinent. «Necessitem actuacions a llarg termini, un pla integral per al delta».