EROSIÓ SORRES – CAMP: LITORAL:
EPISODI: MAIG-DESEMBRE 2015
La primera regeneració de platges al Maresme, per lliure.
El Punt Avui 4 de maig de 2015
La primera regeneració de sorra a les platges del Maresme malmeses per la regressió començarà a Malgrat de Mar, on els temporals de principis d’any van “menjar-se” desenes de metres i van afectar de ple els càmpings i les instal·lacions turístiques a peu de platja. No serà, però, l’inici del desplegament del pla estratègic per al litoral de la comarca anunciat el mes de febrer i en el qual l’Estat es va comprometre a invertir 30 milions d’un projecte valorat en 52 i que està previst desenvolupar per etapes en els pròxims 15 anys. Respon, doncs, a una obra puntual que s’inclou en el pla litoral 2015 aprovat pel Consell de Ministres el mes de març com a resposta urgent als desperfectes ocasionats pels temporals del febrer arreu de la costa estatal.
La sorra que s’hi abocarà, un total de 112.000 m³, provindrà del port d’Arenys de Mar, segons fonts del Ministeri, i permetrà recuperar l’amplitud perduda a prop d’un quilòmetre de platja ubicat a la zona nord, a tocar amb el delta de la Tordera. A banda de l’abocament de sorra, el Ministeri preveu la construcció de fins a sis espigons biotèxtils que tindran com a funció principal reduir la intensitat de l’acció regressiva de les onades i permetre que l’aportació de sorra s’allargui i no torni a desaparèixer novament amb la primera llevantada. Segons el director del laboratori d’enginyeria marítima de la UPC, Agustí Sànchez-Arcilla, es tracta d’un sistema pioner que s’adapta als possibles canvis del litoral. Si aquests espigons funcionen, tenen previst implantar-los en altres punts del litoral.
Un mal endèmic
La desaparició de la sorra a les platges de Malgrat properes al delta de la Tordera són habituals i les afectacions als càmpings de la zona, que inclou també els de Blanes, s’han multiplicat en els darrers anys. Els propietaris d’aquestes instal·lacions, a banda d’invertir recursos propis per intentar aturar l’avançada del mar, es mostren molt queixosos per la manca d’una solució definitiva que permeti garantir sense ensurts l’activitat turística al municipi. Inversions privades de milers d’euros en la instal·lació de grans pedres que formen esculleres o de saques plenes de sorra que intenten aturar l’acció de les onades.
Tornem-hi amb la draga!!!
Blog: HISTÒRIES DE MAR 1 de juny de 2015
https://historiesdemar.wordpress.com/2015/06/01/tornem-hi-amb-la-draga/
Així, a mitjans d’abril es va aprovar aquesta actuació a l´Alt Maresme. Es tracta d’una estracció uns 120.000 m3 de sorra entre 5 i 8 m de profunditat. El vaixell treballa en la zona compresa entre la bocana del port i l’escullera de llevant. La sorra dragada serà abocada posteriorment a les platges del sector sud del delta de la Tordera.
En aquest sentit, la “Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar” considera que l’actuació que s’està duent a terme queda justificada pels efectes catastròfics dels temporals d’aquest hivern. Segons la mateixa font, aquests suposats episodis van afectar directament les platges de Malgrat centre, la Conca y de forma molt més significativa la platja de la punta de la Tordera. En tots aquests cassos, el “ministerio” considera la recuperació d’aquestes molt urgent.
La regeneración de la discordia
La Vanguardia 8 de juny de 2015
La falta de arena en unos 500 metros de la playa de S’Abanell se ha convertido desde hace años en un problema para los campings de primer línea de mar de Blanes. «En medio camping no tengo playa y en el otro medio, diez metros escasos. He perdido la mitad del cliente holandés en los últimos años.
Si no hay arena, cancelan reservas», explica Josep Ametller, presidente de la Associació de Càmpings de Blanes y propietario del Bellaterra, uno de los negocios más afectados. «Hemos pasado de tener 50 metros de ancho a no tener casi arena en apenas cinco años», lamenta Rosa Aladern, directora del camping Voramar. La situación es especialmente crítica para tres de los cinco establecimientos de primera línea de mar.
Espigones de geotextil
La sorpresa de los políticos y empresarios del sector hotelero de Blanes ha llegado cuando el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente ha incluido en su plan litoral 2015 la inversión de 1,1 millones de euros para regenerar la playa de Malgrat, olvidándose, de momento, de Blanes. «El delta del Tordera forma parte del mismo ecosistema, por lo tanto la solución debería ser global para los dos territorios. Queremos soluciones conjuntas», reclama el alcalde en funciones de la localidad de Blanes, Josep Marigó.
Pero, para Blanes, las soluciones no llegarán este verano. Sí que estará lista la playa de Malgrat, donde se verterán los 112.000 m³ de arena que el barco aspira del fondo de mar. Aparte de reponer arena en la playa, también se instalarán espigones de material geotextil para reducir las pérdidas de sedimento. Las obras finalizarán sobre el día 20.
La platja de Malgrat de Mar estrena els nous espigons
El Punt Avui 16 de juliol de 2015.
Prova pionera
Els espigons que s’han instal·lat a Malgrat formen part d’una experiència pionera en les platges, tot i que ja s’utilitzen en enginyeria civil per recobrir marges i murs (com a funció d’armadura) i també per recobrir embassaments i canals (com a funció impermeabilitzadora).
Des del consistori malgratenc s’ha avançat que està prevista la instal·lació a la zona de cartells informatius on s’explicarà l’actuació feta i es demanarà als usuaris que tinguin cura dels espigons i que no els facin malbé, atès que es tracta d’estructures que no són dures. “Els banyistes han de ser conscients que la platja que s’ha recuperat ha costat molts diners i que s’ha de tractar amb cura per mantenir-la”, insisteix l’alcalde. En tot cas, en aquests dies de tanta calor, la gent que s’ha apropat a la platja regenerada ja ha trobat altres utilitats als espigons. En especial la canalla s’hi apuja i els utilitza com a trampolins per tirar-se a l’aigua.
El que el mar s’ha endut
El Punt Avui 18 de novembre de 2015
http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/911565-el-que-el-mar-sha-endut.html
Les estructures allargades que es van instal·lar a bot d’aigua per contenir la sorra en cas de temporal no han resistit les primeres onades amb majúscules que han fet acte de presència a la zona. De fet, dels aproximadament quinze metres que es van afegir de platja i dels quals van poder disfrutar els banyistes, l’aigua se n’ha endut prop de la meitat i el mar ha tornat a ocupar, i a amenaçar, les pedres que protegeixen les instal·lacions dels càmpings.
L’actuació, pionera a Catalunya, va representar una inversió d’1,1 milions d’euros i l’abocament a través d’un vaixell draga d’uns 114.000 m³ de sorra provinents del fons marí davant d’Arenys de Mar en un tram de 800 metres.
L’Estat diu que la platja feta a Malgrat “en cap cas era fixa”
El Punt Avui 18 de novembre de 2015
Pel que fa, en concret, a la sorra abocada el mes de maig, des del ministeri expliquen que els temporals l’han traslladat tant al fons marí com a les platges de més cap al sud perquè “s’ha redistribuït i contribueix al balanç sedimentari global de la costa del Maresme Nord”.
La raó dels espigons
En el comunicat es parla també de la funció dels sis espigons de geotèxtil que es van instal·lar en un tram de 800 metres de platja i que, a dia d’avui, no es poden veure, però que segons el ministeri es troben submergits. “En perdre la base de sorra sobre la qual es va instal·lar s’han assentat sobre el fons marí”, especifiquen fonts del ministeri. Les estructures van complir amb la missió d’aturar l’erosió de la platja regenerada quan les onades hi picaven de forma longitudinal. “Amb els temporals, la dinàmica és majoritàriament perpendicular a la platja i els espigons no estan dissenyats per actuar en aquestes condicions.”